20 ANYS DE PINTORS A LA SALA RUSIÑOL

CEFERINO OLIVÉ CABRÉ Reus, Tarragona, 1907-1995

Estudià a l'Escola Municipal de Reus amb el pintor Tomàs Bergadà i a la Llotja de Barcelona durant els anys vint, tenint com a professors, entre d'altres, a en Fèlix Mestres.

L'any 1929 treballa per a l'Exposició Universal de Barcelona com a cartellista i decorador. Més endavant treballaria també com a decorador teatral als tallers de Vilaró i Valls. Reconegut com a prestigiós aquarel.lista de pinzellada àgil, execució ràpida i gran colorista de rics matissos. Viatja amb els seus pinzells per molts indrets d'Europa tocant gairebé tots els temes: bodegó, marines, escenes navals, urbanes, temes ferroviaris... Entre les distincions que li van estar atorgades: Primer Premi de l'Agrupació d'Aquarel•listes de Catalunya, 1932. Primer Premi Nacional d'Aquarel•la. Madrid, 1942 i 1947. Medalla Fortuny. Reus, 1942 i 1943. Medalla d'Honor de l'Exposició de Belles Arts. Madrid, 1953. Medalla Gaudí. Reus, 1995. L'any 1985 li és atorgada la Creu de Sant Jordi i al 1990 l'Ajuntament de Reus el nomena Fill Il•lustre de la Ciutat dedicant-li el nom d'un carrer a l'any 1992. Va ser Soci d'Honor de diverses agrupacions d'Aquarel•listes: de Catalunya, de Madrid, de Vizcaya, de Canàries i de València. Podem veure abundant i interessant obra seva al Museu Comarcal de Reus.

AMADEU CASALS PONS Vilassar de Dalt (Barcelona), 1930.

Fill d'orfebre es formà de manera autodidacta i s'inicià a la pintura a finals dels anys 50. Realitzà la seva primera exposició individual l'any 1953 a Vilassar de Dalt. Aprengué perspectiva de Josep Fàbregas i de Ramon Fort la tècnica de l'aiguada. Artista innovador, la seva aquarel•la, si bé s'allunya de la tradicional, no ho fa dels seus temes, doncs, ports, marines, bodegons i paisatges urbans, també interiors i terrasses, són els que ocupen les seves col•leccions. Obres que cal destacar pel dibuix esbossat que, en certes interpretacions, tenen a veure amb el cubisme. Guanya nombrosos premis com el Segon Premi Nacional d'Aquarel•la a Madrid l'any 1987, el Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot a Barcelona i la Medalla d'Or de l'Agrupació d'Aquarel•listes de Catalunya. La seva obra està present al Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, al Museu Les Templiers de Cotlliure, a la Fundació Martínez Lozano (Llançà) i a la Pinacoteca Municipal Llegat Francesc Galí (Palamós). L'any 1993 la Sala Rusiñol li dedicà el llibre Amadeu Casals, volum II de la col•lecció Homenatges Rusiñol escrit per en Francesc Galí.

FRANCESC POCH ROMEU Barcelona, 1935.

Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis Llotja de Barcelona, al Cercle Artístic de Sant Lluc, així com a l'Institut del Teatre, on estudià escenografia. Va ser deixeble de Ferrer i Guasch, Ramon Bas o Mestres Cabanes entre d'altres. Presenta les seves obres dins el marc del post-impressionisme català on predominen els temes de mar i els relacionats amb l'illa de Menorca. Guanyador de nombrosos premis entre l'any 1975, quan obté la Medalla d'Honor del XIV Saló de Primavera de l'Ateneu de Mahó, i el 1985, quan es guardonat amb el Primer Premi del Concurs de Miniquadres Fernando Gutiérrez, any, aquest, en què decideix deixar de participar a concursos. Ha exposat a nombroses ciutats del nostre país i de l'estranger. Trobem obra seva a col•leccions particulars d'Alemania, Argentina, Bèlgica, EEUU, Egipte, España, França, Holanda, Índia, Mèxic i Suïssa. La seva obra ha estat comentada a La Vanguardia (1977,1982), Mundo Diaro (1977), El Noticiero Universal(1977,1982), Midi Libre (França 1978), L'independent (Perpiñán, 1978) ...

JOSEP VERDAGUER COMA Barcelona, 1923.

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. L'any 1951 marxà a París per a perfeccionar els seus coneixements d'art i de tornada a Barcelona guanyà una beca de l'Institut Francès. Més tard realitza un viatge d'estudis per Europa visitant els museus d'Alemania, Holanda, Dinamarca, Suècia, Bèlgica i França. A Suècia el Consulat espanyol d'Estocolm li adquirí quatre quadres seus. Cal dir que mai ha intervingut en cap certàmen, rebutjant propostes nacionals i internacionals. Ha realitzat importants murals: 1953 Sala d'Actes Mundo Deportivo, Barcelona.- 1956/1960 Església Arxiprestal de Sant Andreu, Barcelona.- 1961 Aeroport de Barcelona.- 1962 Capella del Santuari de la Salut, Girona.- 1963 Queralps, Girona.- 1964 Església de Casibrós, Lleida.- 1965 Església de Vallbona, Barcelona.- 1966 Església d'Estaón, Lleida. Església de Montesclado, Lleida.- 1967 Església de Sant Adrià, Barcelona.- 1968 Església de Llavorsí, Lleida.- 1969 Església de Lladrós, Lleida.- 1970 Capella de la Coma, Monistrol de Calders, Barcelona. La Fragua, Joan Tort, Sant Andreu, Barcelona. Entre els guardons obtinguts: al 1973 li fou lliurada la Medalla d'or per l'Excm. Ajuntament de Sant Andreu, Barcelona.- 1985 L'Excm. Ajuntament de Barcelona li concedeix una placa commemorativa i una escultura numerada de l'escultor J.Mora, al seu homenatge.

MIQUEL CABANAS ALIBAU Barcelona, 1916 - Sant Cugat del Vallès (Barcelona),1995.

L'any 1929 entra d'aprenent al taller de pintura d'Antoni Petit Marsal i als catorze anys participa a la Primera Exposició d'Art Local celebrada a Sant Cugat. Del 1930 al 1933 assisteix a l'Escola de Mestres Pintors de Barcelona i obté durant tres anys seguits el Primer Premi de Decoració. Del 1934 al 1936 és alumne de l'Acadèmia Baixas i de la Llotja de Barcelona, uns cursos que ha d'interrompre arran de l'esclat de la Guerra Civil. Col.labora en la fundació de l'agrupació Estudi d'Art, de la qual fou sots-president fins a la seva fusió amb Amics de Sant Cugat. Des del 1970, i durant molts anys, exerceix de professor de pintura de l'Escola Municipal de Belles Arts de Sant Cugat. Així mateix és significat mestre de taller tècnic de procediments pictòrics de l'Escola Internacional de Pintura Mural Miquel Farré, de Sant Cugat, fins a la seva dissolució. Entre les seves exposicions cal destacar la d'Homenatge que fou exhibida a la Sala Cultural Caja de Madrid d'Aranjuez i Barcelona, així com les celebrades a la Sala Rusiñol de Sant Cugat on l'any 1991 se li dedicà el I volum de la col•lecció Homenatges Rusiñol. En el camp literari obté, entre d'altres, la Primera Menció Honorífica als Jocs Florals de Barcelona del 1981 i a Sant Cugat la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, així com assolí el títol de Mestre en Gai Saber. Té publicats els llibres de poesia Voliaina, dotze tries de poemes i El llibre blau: passaport a l'Eternitat. Finalment, l'any 1994, la ciutat el guardona com Santcugatenc de l'any per la seva trajectòria humana i artística.

JOAN ABELLÓ PRAT Mollet del Vallès (Barcelona), 1922.

Comença a pintar de forma autodidacta influenciat per l'obra de Joquim Mir de qui aprèn la vigorositat del color. L'any 1942 presenta la seva primera exposició individual. Estudiarà a l'Acadèmia Baixas i al Reial Cercle Artístic d'on des del 1993 n'és president. Conegué a Pere Pruna de qui en serà deixeble i aprendrà la tècnica del mural i el gravat. Ha realitzat exposicions a Bèlgica, Anglaterra, França, Alemania, Marroc, Canadà, Nova York... Nombrosos són els premis i distincions obingudes: Sir Winston Churchil Commemorative Crownd'Oxford, Medalla de la Foundation Herbert Duckermann de Grenoble, Medalla de Plata a Arts, Sciences i Letters a París on va ser nomenat membre de la Societé National des Beaux Arts, Medalla de la Ciutat de Mollet del Vallès i Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura. A l'any 1996 fa donació al municipi de Mollet del Vallès de la seva col.lecció d'art creant la Fundació Municipal Joan Abelló que gestiona el Museu Municipal Joan Abelló, inaugurat a l'any 1999. La seva obra està present, entre d'altres, al Museu d'Art Modern de Barcelona, The Covutauld Collection (Londres), Museu Ashomolium (Oxford), Museu Vaticà (Itàlia), Poldersmuseum (Bèlgica) i a la Pinacoteca Municipal Llegat Francesc Galí (Palamós). Nombrosa és la bibliografia publicada entorn a la seva obra.

CARLES NADAL FARRERAS París, 1927- Sitges (Barcelona), 1996.

Estudià a Llotja i a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona obtenint beques d'aquest ajuntament així com del govern francès i de l'Institut Carnegie d'EEUU. L'any 1945 marxa a París on s'incorporà al grup d'artistes Presence de l'Homme. Més tard es traslladà a Brusel•les. Entre les seves principals exposicions hem de destacar les realitzades a la Galeria Giroux de Brusel•les (1948 i 1951), a l'Akermans d'Amberes, a la Royal Academy de Londres i a la Galeria Kunatverein de Düsseldorf al 1950. A l'any 1952 exposa de nou a la Kunatverein, a la Van Lier de Amsterdam i a la Manteau de Brusel•les. Al 1967 exposa a Zurich i al 1969 de nou a Brusel•les. La seva obra té influències dels post-impressionistes francesos i del fauve Dufy. El seu quadre Hospicio de los Viejos. Bruselas, formà part a importants exposicions col•lectives entre els anys 1949 i 1950 a Paris, Brusel•les, Londres i Barcelona. Va ser nomenat Membre de la Royal Academy of London. Obres seves figuren al Museu d'Art de Barcelona, al Museu de Spa a Bèlgica i al Museu Reial de Brusel•les. L'any 1997 realitza a Barcelona una exposició commemorant els cinquanta anys dedicats per Nadal a la pintura, recollint obres des de l'any 1955 fins al 1995.

LUIS FERNÁNDEZ AMER Barcelona , 1943.

Estudia a l'Acadèmia Baixas i a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, dirigida aleshores per l'escultor Frederic Marés, on l'any 1967 obté la llicenciatura havent tingut com a professors noms tan il•lustres com Morales, Francisco Ribera, Sanvicens, Puigdengolas, Santos Torroella, Mestres Cabanes, Ollé i Muntané. També -a fi d'ampliar tots els secrets de la plàstica- es matricula a l'escola d'Art Romànic de Sant Cugat del Valles quan la dirigia en Miquel Farré. L'any 1969 realitza la seva primera exposició individual i un any després cursa estudis de publicitat a l'Escola d'Arts Aplicades Guasch Coranti. Finalitzats els estudis, i desitjós de posseïr una formació plena, inicia viatges per les principals capitals europees visitant museus. Producte de la seva formació, però també de la seva sensibilitat, és la pintura colorista i plena de valors rítmics que realitza dintre d'un realisme vist en somnis. Residirà a Portugal del 1972 al 1975 i realitza diferents exposicions a Lisboa, Estoril i Oporto. A partir d'aquest any torna a Barcelona on fixa la seva residència. Entre els premis cal destacar: Beca Fundació Amigó Cuyàs, per l' Escola Superior de Belles Arts. Accèssit Pintura Jove Sala Parés. Primer Premi Patronat Castell de Montjuïc. Medalla de Plata del XXIX Saló de la Pau (França). Segon Premi al VII Concurs de Pintura de Terol. Primer Premi Campsa 1982. Premio Nacional Campsa 1983. Primer Premi Concurs de Pintura Sant Jordi, Palamós 1984.

JESÚS CASAUS MECHO Barcelona , 1926-2002.

És un dels pintors espanyols més coneguts a Europa i EE.UU.Començà els seus estudis d'art a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Més tard continuà treballant a l'estudi del pintor Joan Serra. Estudià dibuix a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb el mestre Lluís Muntané. Realitza la seva primera exposició a l'any 1953, a la galeria Otto Schimdlin, de Zurich (Suïssa). Després d'aquesta exposició es traslladà a París on hi visqué el desenvolupament artístic dels anys cinquanta i fou seduït pels «fauves» de l'època. Aleshores les seves obres impressionistes ja havien estat exposades a diverses ciutats d'Europa, Amèrica del Sud, així como als Estats Units, on es convertí en l' artista exclusiu de la Wally-Findlay Galleries de Nueva York. De tornada a Barcelona, fou membre del grup Xifré Morros. Al llarg de la seva vida professional va exposar a tot el món. Els temes de Casaus són fonamentalment les marines i els grans ports d'Europa: Hamburgo, Amsterdam, Amberes, Oslo... També pintà escenes taurines, figures i paisatges urbans com les Rambles de Barcelona, de Madrid o de Cadaqués (Girona). Guardonat amb importants premis. A destacar: Premi Internacional de Pintura «Grolla d'Oro», de Venècia (Italia) o el I Premi de Pintura i de Dibuix del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

SIMÓ BUSOM GRAU Barcelona , 1927.

Alumne de l'Acadèmia Baixas de Barcelona, tingué com a mestre al pintor Lahosa. Començà pintant aquarel•la, exhibint una col•lecció a una exposició organitzada per l'Agrupació d'Aquarel•listes de Catalunya. La seva primera mostra individual la va presentar al 1955 a les barcelonines galeries Laietana. La seva amistat amb el pintor Roca Sastre li fou vàlida per a assolir una pintura que heretava, del primer, la lluminositat que sempre ha mantingut present a la seva obra. A l'any 1963 li fou concedit el prestigiós Premi Ynglada-Guillot amb un tema d'interior fet al seu propi taller. La crítica s'ha ocupat de la seva obra amb asssiduïtat i elogi. D'igual forma s'han editat nombroses monografies dedicades al seu art i al seu perfil humà. La seva pintura figurativa -d'ordre representatiu- concedeix imatge i protagonisme a una expressió -com geometritzada- d'orient constructivista: els paisatges urbans, per exemple, veuen desdibuixar les formes dintre de perspectives estructurades que inclouen una certa abstractització de la matèria que els explica. El crític Fernando Gutiérrez va veure la seva pintura: cerebral, tècnica per sobre de qualsevol altra cosa. La seva pintura està en raó directa dels seus elements constructius, d'una mena d'arquitectura de color i de la línia, com si busqués la geometria de la seva existència i fora aquesta la que importés.

PASCUAL BUENO FERRER Barcelona , 1930.

Ja de molt nen conrea el dibuix i la pintura desenvolupant-se de forma autodidacta fins que al 1956 va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi. Després d'un viatge a França i d'una estança becada a Itàlia, va estudiar a Nova York i a Madrid, retornant, després, a Barcelona. La seva primera exposició fou a la Pinacoteca al 1957. A partir d'aquesta mostra donarà a conèixer, sense interrupció, la seva obra arreu d'Espanya, així com a EEUU i Itàlia. Al llarg de la seva carrera ha obtingut nombrosos premis, cal destacar, el Masriera a les categories d'or i plata i el Premi Extraordinari de la Crítica Joan Cortés de la Vila de Palamós. Artista destacat en la pintura a l'oli conrea, també amb èxit, l'aquarel•la, el dibuix i el gravat. Al 1970 va ingressar a la junta de govern del Reial Cercle Artístic. Obres seves es troben a diversos museus d'Europa i Amèrica com: Museu Montecatina, Florència. Grand Central Moderns, Nova York, College Oakland, Califòrnia. Museu Estrada Saladric, Barcelona. Museu d'Arte Contemporàneo, Montevideo... La seva és una obra que es caracteritza per l'elevada síntesi artística de les imatges, un brillant colorit i una gran emotivitat i es posa de manifest en l'execució de retrats, paisatges, natures mortes, arbres, visions de ports... temes que incorpora a una pintura, la seva, sempre ben construïda i mantenint un perfecte equil•libri entre el dibuix i el color.

IGNASI MUNDÓ MARCET Barcelona , 1918.

Estudia a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona tenint com a mestres, entre d'altres, a en Joaquim Mir o Manolo Hugué pels qui sent profunda admiració. Educació de la sensibilitat que al llarg de la seva vida ve exercint: els museus d'Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Txecoslovàquia i Alemania, així com els espanyols, foren centres on pogué admirar llenguatges i tècniques. Des de la seva primera exposició inidividual a l'any 1944 exposa a nombroses galeries espanyoles i europees participant, de la mateixa forma, a diverses col•lectives. Guanyador de la Medalla Cézanne de París que li va estar concedida per l'Estat francès a l'any 1959 i del Sant Jordi de Pintura a l'any 1967. Entre molts museus, trobem obra seva a: Museu d'Art Modern de Barcelona, Museu de Montblanc, Direction génerale des Beaux Arts de Paris... Nombrosa és, també, la bibliografia entorn a la seva obra: Pintores de Hoy, 1971. Pintura española del s.XX, 1974. Dos siglos de pintura catalana, 1974. Paisajistas catalanes, 1975. El paisatgisme a Catalunya, 1979. 19 Peinteurs Catalans, París 1981... La seva obra ve a ser un resum de les expreriències rebudes que, inspirades en la realitat, interpretant-les, entre tonal i cromàtica, troba, dintre d'un cert expressionisme, figuració pròpia.

FRANCISCO CLAVERO MEDINA Vélez-Màlaga, Màlaga, 1927.

Pintor i dibuixant de formació autodidacta si bé quan s'establí a Barcelona freqüentà les classes de Llotja. S'especialitza en la tècnica de l'aquarel•la i en la representació del paisatge. La seva primera exposició individual la realitza a Vélez-Màlaga a l'any 1945. A partir d'aquesta data seran nombroses les mostres realitzades a les principals galeries de l'Estat Espanyol. Malgrat que ha viscut pràcticament tota la seva vida a Barcelona conserva el sentit de la llum propi dels artistes andalusos, una llum que no es concentra en un sol punt i sí que s'extén per tota la superfície de l'obra. Malgrat això els seus temes són, en moltes ocasions, catalans. Mestre en la difícil tècnica de l'aquarel•la, dominant com pocs l'art de les reserves, Clavero juga amb el profund coneixement que té del dibuix i la perspectiva complaent-se, a més, en el detall, la qual cosa no és gaire freqüent entre els aquarel•listes. Tot té una importància ornamental per aquest artista i cadascuna de les seves obres es una demostració de la seva qualitat. Quan el tema triat és marcat per l'accent andalús, els blancs imposen la seva llei. Quan el tema triat és el català, el detall passa a un primer terme. Antonio Segovia Lobillo diu d'ell: La obra de Clavero va más allá de tales fáciles pretensiones, de tal modo que cuando pinta parece como si cambiara por otra la naturaleza del papel y trocara en acero el cerdamen de sus pinceles, para inferir de las formas la respuesta oculta del color, la ofrenda inédita de la luz.....

RAIMON SUNYER VIVES Barcelona, 1957.

Forma la seva vocació per l'art a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Ben aviat es troba en condicions per a participar, primer, a exposicions col•lectives, més tard, de caràcter individual i, molt especialment, per guanyar concursos importants de pintura. El 1981 havent guanyat una Menció Honorífica al Premi Pintura Jove de la Sala Parés, hi presenta la que fou la seva primera individual. Mostra que guanya la consideració dels col•leccionistes i a la que ha anat seguint moltes -Biennal de Düsseldorf, Colònia, Munich, Friburg, Milà, Nova York- atesa la seva participació internacional així com a les principals galeries espanyoles. És una pintura, la que realitza, que coneix la silenciosa presència, feta companyia, de la poesia. Una versió personal del realisme és la que aporta la seva obra. Raimon Sunyer sap despullar, en cada quadre, els elements essencials que conformen el seu univers personal. Les seves obsessions són donar als seus temes una doble dimensió moral i universal que li permet connectar amb qualsevol mirada sensible i intel•ligent. Trobem obra seva a col•leccions com: Col•lecció Testimoni de la Caixa de Pensions de Barcelona. A l'Ajuntament de Barcelona. A la Col•lecció del Banco de España. A la Col•lecció del Banc Sabadell. A la Col•lecció del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

MIQUEL MARRUGAT GÓMEZ Barcelona, 1940.

Inicià els seus estudis de pintura a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona tenint com a mestres a Santasusagna i a García Morales, entre d'altres. Abans, però, d'aquest estudis a Llotja havia estudiat retaule a l'Escola de Mestres Pintors. Al 1957, amb disset anys, realitza la seva primera exposició individual que tingué lloc a Castelló de la Plana. Als anys seixanta marxà a Paris on entrà en contacte amb un ambient que l'influirà decisivament doncs coneix en directe la pintura que en aquells moments nomès es podia veure a Barcelona a travès de les publicacions. Ha realitzat nombroses exposicions a les principals galeries d'Espanya, Anglaterra, Àustria i dels EEUU. El mural també ha interessat força a aquest artista qui realitzà un de 140 metres quadrats a l'Església de Llívia. Després d'etapes pictòriques on el color va ser utilitzat amb força, Marrugat ha evolucionat inclinat-se pel lirisme, expressant-lo a travès d'una coloració suau on el dibuix passa a primer terme. Símbols com el mar, el gat o el colom es van succeïnt a la seva obra tot proporcionant una sèrie de claus d'enteniment. Marrugat canta a la bellesa i a la serenor de la Mediterrània.

Veure l'exposició del pintor(a): 06/2006 - 20 anys de pintors a la Sala Rusiñol