ALÍCIA GRAU
Barcelona, 1955.
L'any 1974 es gradua a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona en l'especialitat de procediments pictòrics. Posteriorment, l'any 1984, entra al taller de dibuix i pintura Croquis.
Realitzà la seva primera exposició col.lectiva aquell mateix any. Dos anys després tindrà lloc la seva primera de caràcter individual. D'aleshores ençà són nombroses les exposicions que ha realitzat dins i fora del nostre país. A nivell nacional ha realitzat exposicions a ciutats com: Barcelona, Girona, Tarragona, Madrid, A Coruña, València, San Sebastià... A nivell internacional la seva obra s'exposa a les millors galeries d'art contemporani d' EE.UU (Nova York, Boston, Los Àngeles i San Francisco), Itàlia, Suïssa, Japó, Holanda... alhora que forma part de col•leccions particulars.
Han estat nombrosos els premis atorgats. Destacar el Premi Donart Homenatge a Coco Chanel, l'any 1997. També és molt extensa la bibliografia publicada entorn a la seva obra i personalitat artística.
Alícia Grau divideix el seu temps de treball entre la seva ciutat natal i Florència (Itàlia). Ha assolit una tendència artística entre els artistes de la seva generació i la seva obra s'extén, actualment, per tot el món. El seu treball es caracteritza per fer ús d'una tècnica de dibuix exquisida. Pinta, bàsicament a l'oli, retrats de nens, figures femenines i bodegons, encara que també conrea el paisatge urbà, tots ells amb delicades reminiscències impressionistes.
ANDREU FRESQUET
Badalona, 1940.
Ja des de molt petit tenia una ferma convicció: ser pintor. Com que el seu interès per la pintura anava en augment, es matricula a l'Escola d'Arts i Oficis. Posteriorment va anar a la Central on va tenir professors com García Morales, Jaume Muxart i Joan Moncada.
Amb uns amics forma el grup Trec Grec. Realitza la seva primera exposició el 1963, a l'Entitat Cultural A.C.C. a Cartagena. Comença a presentar-se a concursos de pintura ràpida, guanyant molts d'ells. Aquests concursos el porten a conèixer altres pintors amb els quals formaria, el 1967, el grup de la Sala d'Art Modern.
A aquests anys segueix la seva etapa formativa a l'Escola d'Arts del Llibre, a Barcelona, i a l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània, a Sant Cugat del Vallès.
Pintor infatigable, ha exposat contínuament a Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Girona, Martorell, etc. També a l'estranger: als Estats Units, Alemanya i Bèlgica.
Els dos temes bàsics entorn als quals gira la seva obra són la figura i el bodegó, en els que un escrupulós dibuix ha configurat la forma, mentre que el color amb veladures cobreix la superfície. Els autèntics protagonistes de les seves obres són el moviment i el dinamisme.
CARITAT GÓMEZ
Barcelona 1951
Des de la seva època col•legial va tenir molt clar que volia dedicar-se a la pintura, i en la seva família va trobar el suport. A l'acabar el col•legi va fer un curs a l'Escola Massana i a l'any següent va ingressar a Belles Arts, cursant les especialitats de pintura i escultura. Com a professors va tenir a Lluïsa Granero i Puigdengolas en pintura.
Acabats els estudis es va decantar per la pintura i va començar a donar classes de dibuix. Valeria Renart, persona de gran cultura i a qui ella considera la seva mestra, marcà profundament els seus anys de formació.
L'any 77 va presentar la seva primera mostra individual al Palau dels Comptes de Centelles. Ha seguit exposant a altres ciutats de Catalunya (Montblanc, Esplugues, Barcelona, Sant Cugat...).
En les seves obres la figura és una de les més constants protagonistes, captada amb tota espontaneïtat. També tracta el paisatge, composicions i interiors. La seva pintura és descriptiva i intimista. Interessada per la llum i el color, perfila formes fins el punt just, amb una pinzellada lliure i solta.
GLÒRIA MUÑOZ
Barcelona, 1949
Acabat el batxillerat ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on cursa estudis de pintura. Va tenir com a professor a Puigdengolas qui la va introduir en el món de la pintura i a través de qui va conèixer pintors com Anglada Camarassa, Meifrén, Mir o Rusiñol.
Des de molt jove es va interessar per viatjar a l'estranger, Itàlia, França, Anglaterra i els Estats Units. El descobriment de l'abstracció la va conduir a l'experimentació i a la revisió constant dels conceptes tradicionals de la pintura. El 1978 realitzà la seva primera exposició individual a la Galeria Grifé&Escoda de Barcelona. Ha continuat exposant en aquesta ciutat, Granollers, Sitges, Girona, Vic... També a Nova York, Buenos Aires, Hong Kong, Londres i Ginebra.
El 1975 funda el Taller de Dibuix i Pintura a Barcelona, amb la finalitat de formar nous artistes. A partir de 1985 també és professora de pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El 1990 es doctora en aquesta Universitat amb la qualificació cum laude.
Els interiors i les natures mortes són clares preferències per aquesta pintora. Flors solitàries, objectes antics, records familiars... sempre sota una llum enigmàtica. Llums difuses, transparències i besllums que proporcionen cert misticisme.
MANUEL GARCÍA MAYORAL
Saragossa, 1926
Molt jove es va traslladar a Barcelona. El seu primer contacte amb el món de l'art el rebé a casa seva, ja que el seu pare va ser un prestigiós col•leccionista.
Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts i a l'Acadèmia Tàrrega de Barcelona. Fou deixeble del pintor J. Oliver i Legarés, mestre de paisatgistes. La seva primera exposició col•lectiva data de l'any 1944, uns anys més tard ho farà a París. Des d'aleshores no deixarà d'estar vinculat al món artístic i la seva carrera es manifestarà a nivell nacional i internacional.
Ha exhibit la seva obra a Milà, Ginebra, Viena i Brussel•les i forma part de col•leccions particulars i oficials de Japó, Estats Units, Itàlia, França, Bèlgica i Mèxic.
És un colorista en quant al variat ús de les gammes, però evita un violent xoc cromàtic. En les seves pintures la llum i el color ho són tot. Empra l'oli d'una manera suau, sense excessos de matèria, proporcionant a cada quadre una riquesa atmosfèrica que embelleix la ciutat que pinta. Apareixen molt freqüentment en les seves obres la ciutat de Barcelona, la Costa Brava, les Illes Balears, Madrid i Astúries.
Són extrordinàries les seves grans panoràmiques que li permeten, malgrat les dificultats que presenten, posar cada element al lloc que li pertoca.
S'ha convertit en un perfecte paisatgista que sap mostrar allò que li agrada i ens fa entendre, per exemple, el plaer que proporcionen a l'esperit un cel emboirat, una platja molla o unes veles blanques en l'horitzó.
JORDI PAGANS MONSALVATJE
Masnou, 1932
Al 1950 inicia el seu aprenentatge amb el professor Saturo López, que compagina amb l'assistència a les classes nocturnes de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El criteri excessivament academicista d'aquesta el condueix, ben aviat, a l'abandonament.
Ja el 1953 té lloc la seva participació en diverses exposicions col•lectives i certàmens i obté les seves primeres distincions: Premi del Reial Cercle Artístic del Concurs d'Obres de Novells de l'Ajuntament de Barcelona i el Premi Rafael Llimona de pintura jove de la Sala Parés.
El 1955 viatja per primera vegada a París. Un any més tard començà a treballar al taller de Josep Roca Sastre de qui aprèn l'aspecte abstracte de la pintura: forma, color, construcció i ritme.
El 1959 realitza la primera exposició individual a la Sala Municipal de Girona i, una mica més tard, fa la seva presentació a París. A Barcelona presenta la seva obra el 1962. Després ha seguit exposant, reiteradament, en aquestes i altres ciutats de Catalunya i Espanya.
Durant la seva carrera com a pintor ha investigat amb diferents materials per pintar els seus paisatges urbans, mediterranis i bodegons. Ha treballat a l'oli, aquarel•la, pastel i gouache.
JOSEP POMÉS
Tarragona, 1940
Des de molt petit va tenir una gran afició pel dibuix i molt d'hora va sentir la necessitat d'aprendre.
Als 18 anys va anar a viure a Barcelona on es va fer soci del Cercle Artístic de Sant Lluc. Més tard conegué el pintor Pascual Bueno, de qui va rebre classes de dibuix. Cap als anys seixanta va participar en varis concursos, fet que el va impulsar a dedicar-se de ple a la pintura.
Va conèixer un grup de joves pintors amb els que va llogar una petita sala al carrer Petritxol que anomenaren Sala d'Art Modern, on es feien tant exposicions individuals com col•lectives. Entre altres hi eren: Andreu Fresquet, Cruspinera, Mario Bedini, Soler Pedret, etc. En aquesta sala realitzà la seva primera exposició, a la qual han seguit moltes a Tarragona, Girona, Madrid, Pamplona, Mataró, Cartagena, Balaguer... també a l'estranger a Miami i a Nova York.
Treballa dins d'una línia neoimpressionista amb una valenta pinzellada, un gran sentit del dibuix i el color. És un pintor de paisatges, sempre pinta del natural, tot i que, a la seva producció no falta la marina, la figura o el bodegó. És un pintor intimista que busca contrallums i profunditats i dota a les seves obres d'una gran força descriptiva.
JOAN ROZAS
Montblanc, 1944
Quan tenia cinc anys va marxar a viure a Ripollet. Allà va créixer, estudià i somià amb ser pintor.
Als tretze anys, va sentir una gran vocació pel dibuix i entra a treballar com a delineant en un despatx d'arquitectes. Tanmateix va seguir interessat pel dibuix lliure, per la qual cosa acudí a l'Agrupació d'Aquarel•listes de Catalunya on va començar a rebre classes de José Ruiz. Un any més tard en rebé del pintor Martínez Lozano.
Descobrí el món dels concursos de pintura ràpida que per a ell són una bona escola, consisteix en posar-te un repte a curt termini que al mateix temps ajuda a formar-te
Ja plenament format com a pintor, presentà la seva primera exposició individual a la Galeria Rivas de Barcelona el 1979. A partir d'aquest moment decideix dedicar-se única i exclusivament a la pintura, exposant per tota Catalunya i Espanya.
La seva obra figura, igualment, a col•leccions privades de França, Anglaterra, Alemanya, Estats Units, Mèxic, etc. A més ha rebut nombrosos premis: Premi de l'Excel•lentíssima Diputació de Girona, Premi d'Honor de la Ciutat de Balaguer, Primer Premi d'Aquarel•la, a Palamós i a moltes altres ciutats catalanes.
Cultiva l'oli i l'aquarel•la. En les seves aiguades el color discorre amb fluïdesa creant taques que apuntala amb descriptius traços. Per als seus olis utilitza grans empastaments alternant l'espàtula i el pinzell.
Sent un gran interès pel color, que utilitza de forma efectista (verds, marrons, morats, ocres, blaus...), creant ambients un tant irreals però atractius. És una pintura amb una forta personalitat, amb un gran domini de la tècnica, la perspectiva i el color.
Veure l'exposició del pintor(a)
|
|
