Joan Capella i Arenas nasqué l'any 1927 a Montcada i Reixac, on residí fins la seva mort al 2005. Va ser el petit de tres germans. Als nou anys va perdre al seu pare durant la Guerra Civil, fet que inevitablement marcaria la seva existència i la de la seva família.
Estudià a la Salle Montcada fins el seu ingrés al Batxillerat que va cursar a Barcelona. Pintar va ser una afició que va tenir des de sempre. Del seu germà Josep heretà la primera caixa de pintures que utilitzaria durant molts anys.
A la dècada dels quaranta inicià els seus estudis a Llotja. El seu primer viatge a París, a l'any 1945, i les posteriors estades a la capital francesa van influir decisivament al perfil del seu llenguatge, més proper al cubisme sintètic de Juan Gris que a l'analític de Picasso, encara que també amb l'exquisita figuració lírica de les natures mortes de Braque i, sobretot, proper a alguns dels més destacats representants de l'anomenada Escola Espanyola de París, com ara Bores, Peinado i Viñes amb qui va estar en estret contacte.
Al 1945 sorgeix, de manera espontània, el grup Tertúlia, format per un heterogeni grup de persones units pel seu interès per l'art. Es reunien, bàsicament per conversar, al bar Cactus de Montcada. D'aquí va sorgir, posteriorment, la revista del mateix nom que mantingué la seva activitat durant dotze anys. Coincidí en el grup amb el poeta Pere Llorens, Xàvier Fàbregas, Jaume Trias, Moisés Vilalta...
No va ser fins els trenta anys que realitzà juntament amb Simó Busom i Antoni Mas, la seva primera exposició. Tot i que mai es va desvincular del negoci familiar, fet que inclús el va obligar en nombroses ocasions a treballar a hores intempestives, va començar a exposar regularment a partir de 1970. Des d'aquesta data i fins la seva mort l'any 2005 les seves obres han estat exposades a les principals galeries de Catalunya i Espanya, així com a l'estranger, destacant les mostres realitzades a París.
L'obra d'en Capella es caracteritza per una sólida estructuració compositiva que es dissol en un espai subjectiu intensament poètic. La delicadesa i subtilesa extraordinàries de la gama tonal freda, aplicada en suaus veladures i amb un domini absolut de l'us de l'espàtula, proporciona als seus quadres una lleu i pràcticament imperceptible atmosfera de misteri. Capella vesteix la realitat cotidiana (paisatge, natura morta i figura) amb tot el que té aquesta de lírica i evocadora, equil.librant la línia i el color, la composició i la taca dins d'una poètica subtil i sensible.
Veure l'exposició del pintor(a)
|
|
