CLAPERA MAYÀ

Nasqué a Olot al 1929. Entre els dotze i setze anys d'edat fou alumne de l'Escola de Belles Arts d'Olot, però per motius familiars hagué d'abandonar els estudis artístics per espai d'uns quants anys. El 1953 reingressà a la citada Escola i amplià la seva formació en dibuix, pintura, gravat i esmalt sota el magisteri de Martí Casadevall i Pere Gussinyé. Cap al 1952 s'integrà en el Grup Cràter d'Art.

Després de participar a diversos concursos, celebrà la seva primera exposició individual el 1961. Fou per aquella època quan, entre d'altres distincions, va obtenir dues Medalles d'Argent de la Diputació Provincial de Girona corresponents als anys 1959 i 1964. Cap al 1967 realitzà un llarg viatge, d'estudi i treball al mateix temps, que el duria a recórrer França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Gran Bretanya.

En la seva evolució artística la crítica ha distingit diverses etapes dins d'un estil essencialment expressionista. De cap a cap dels anys seixanta la seva pintura era gairebé cubista per la seva estructura i propera al fauvisme pel seu tractament del color; després, a partir del 1970, anà desapareixent la preocupació constructivista i, després de vorejar la frontera de l'abstracció, derivà vers el surrealisme. El paisatge, eix central de la seva temàtica, no és una simple realitat objectiva, sinó quelcom amb vida pròpia que l'artista ha de recrear segons la seva intuïció i sensibilitat.

Veure l'exposició del pintor(a): 02/2007 - Quan la creativitat es transforma en color