Malvehy celebra la seva àmplia trajectòria, tot compartint amb la Sala Rusiñol els llocs més emblemàtics de la seva carrera, amb l'exposició Les ciutats que estimo.
Són ja trenta-cinc anys de reconeixement artístic: medalla de bronze a Sitges, menció especial a Avinyó, Medalles de Plata a Evian i Arles, primer premi a Aix-en- Provence... Ha exposat a Barcelona, Girona, Tarragona, Madrid i Sevilla, entre d'altres indrets.
Tota pintura, conscientment o inconscient, ens revela intimitats d'un artista. Si a partir de l'obra d'en Malvehy haguéssim d'induir la seva personalitat, podríem afirmar sense arriscar-nos que es tracta d'una persona contemplativa i ordenada. L'acte d'apreciar qualsevol de les seves obres ens fa sentir una acusada tranquil•litat.
Racionals i estructurats, els seus paisatges es detallen minuciosament. Estampes de llocs com Amsterdam, Cadaqués, Mallorca, Eivissa o Venècia coincideixen en la claror dels seus celatges i en la simetria de les seves composicions. En el tractament del elements, es combinen esferes perfectes amb línies verticals i sovint hi trobem reminiscències cubistes.
I el color, aquest gran aliat que dóna forma a la seva visió pura amb debilitat pels pastels difuminats, ens transporta a un món ideal: un instant perfecte en què la llum, la composició i el color harmonitzen serenament. Un altre aspecte que cal destacar dels seus paisatges i marines és l'absència gairebé total d'individus. Ocasionalment, en alguna tela, hi apareixen com a part de la composició. Són, però, individus estàtics, inanimats, com si la seva finalitat fos la de reforçar la sensació d'estructura.
Les seves natures mortes són inconfusibles. Tendeix a la verticalitat i sent debilitat per la varietat de volums que es distribueixen rítmicament. També treballa la figura, però és sempre fidel a aquesta voluntat d'irrealitat, de moment únic.
El crític d'art i periodista J.M Cadena sintetitza la seva filosofia amb la següent reflexió: Les tempestes que són passions, queden lluny perquè s'imposa l'ataràxia del savi que sap mirar cap a un més enllà en què l'esperit impregnarà tot el que ara és matèria.
Bibliografia: "Pintors I" J.M Cadena; F.Galí; Joan Iriarte.
Veure l'exposició del pintor(a)
|
|
