Neix a Osca l'any 1938 i es trasllada ben aviat a Sabadell. Estudia a l'Escola Massana i el 1973 es gradua a la Llotja de Barcelona. Deixeble de Juan Torras Bach, mestre en aquarel•la, celebra, tres anys després, la seva primera exposició individual a Sabadell. Més endavant en celebra d'altres a nombrosos punts de la geografia nacional i internacional: Saragossa, Madrid, Sòria, San Sebastià, Sevilla, París, Nova York...
Participa al Saló Des Nations a París i l'any 1996 obté la Medalla de Plata de l'Agrupació d'Aquarel•listes de Catalunya. Podem trobar obra seva de forma permanent al Fons Internacional de Pintura de Barcelona i a importants col•leccions privades com la del Banc de Sabadell, la del Banc Bilbao i al Rectorat de la Universitat de Navarra.
Contemplar qualsevol de les obres de Sanagustín significa endinsar-se en la mirada personal d'un home a qui apassiona la natura. Les seves arrels aragoneses senten predilecció per les terres altes, i és per això que resulta tan afí a la geografia catalana.
El seu esperit busca la tranquil•litat en enclavaments solitaris, triats curosament. El seu interés per captar la natura des del sentiment el mou a detallar tot el ventall d'estacions amb llurs variants lumíniques i cromàtiques. Hi trobem nostàlgiques estampes nevades que contrasten amb la nuesa del seus arbres; explosions de vermells i taronges tardorencs; rosats minuciosos en la primavera exultant; etc.
Treballa l'aquarel•la, un tipus de pintura que exigeix una gran destresa i que no permet fer rectificacions. La seva mestria s'aprecia en el detall dels brancatges, delicadament insinuats, i sobretot en la creació de textures. Tanmateix, l'efecte dels colors difuminats requereix una tècnica especial.
Ocasionalment inclou figures humanes, però sempre desdibuixades dins la intensitat de la natura. Ens recorda aquest sentiment de solitud i d'esglai de l'home envers el seu costat més primigeni.
També l'interessen els motius marins on predominen enclavaments de la costa catalana. Combina blaus amb els blancs vius de les cases dels pobles pesquers. Juga amb elements com ara vaixells inundats de cordes que descriuen amb gran realisme la quotidianitat de molts pescadors.
Un dels secrets d'aquest artista ens el va descobrir el crític d'art JM. Cadena: Mai no vol tancar-se en els molts recursos que domina, sinó que aconsegueix grans satisfaccions en l'experimentació i en el fet d'anar cada vegada més enllà en un procediment que es troba tan vinculat a les emocions d'un instant.
Bibliografia: "Pintors". Josep M.Cadena; Francesc Galí; Joan Iriarte.
Veure l'exposició del pintor(a)
|
|
