Nasqué a Barcelona el 1923. Contràriament a allò que acostuma a ser una constant en la majoria dels artistes, Martínez Lozano no va sentir en la seva infància cap inclinació especial envers les arts plàstiques, per la qual cosa no serà fins a la seva joventut que començarà a pintar d'una manera decidida. Però, en optar per dedicar-se plenament a la pintura, va haver de fer front a una important oposició familiar, sense que aquesta pogués impedir que es consolidés una vocació de tal mena.
En els primers anys quaranta inicia el seu procés de formació acadèmica a l'Escola d'Arts i Oficis del Clot, de Barcelona, on rep les primeres nocions bàsiques de la tècnica del dibuix, de part del professor sabadellenc Domènec Soler. Posteriorment, fou deixeble de Ramon Sanvicens i de Joaquim Terruella.
La seva presentació individual va tenir lloc a Figueres, a Can Fortunet, el 1946. A la capital empordanesa, a la qual es va haver de traslladar a l'època del servei militar, va tenir la sort de poder entrar en contacte amb diverses personalitats de la vida cultural d'allí que li van donar tot el suport sincer i decisiu. Entre elles es trobaven Josep M. Fortunet, el doctor Alfons Puig, el periodista Manuel Brunet i l'aquarel•lista Ramon Reig.
Gràcies a una beca concedida per la Diputació de Girona, va ampliar els seus estudis artístics a Venècia, on farà amistats amb el pintor vuitcentista Giuseppe Quirubini. I serà precisament una sèrie d'obres sobre temes de la ciutat dels canals allò que mostrarà en la seva primera exposició individual, que celebra a Barcelona en el marc de la Sala Gaspar, l'any 1951.
Aquest mateix any fa la seva presentació a Madrid, a la Sala Dardo, i poc temps després muntarà tallers a Montblanc, Tarragona i Llançà, població en la qual ja havia fundat l'Escola d'Arts i Oficis, com ja havia fet també a Campo de Criptana, a la Manxa (on va arribar amb un ase anomenat "Sandalio", després de recórrer tota Espanya sobre el mateix). Posteriorment fou també Llançà la població en la qual s'ubicà el Museu de l'Aquarel•la, sota el suport de la fundació que duu el seu nom i on es recullen una immensa part de les seves obres.
Ha estat un viatger empedreït, ha recorregut França, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica, Romania, Portugal... i ha treballat i ha exposat en moltes ciutats d'aquets països. El 1956 va fixar la seva residència a Terrassa, que alterna amb temporades a Llançà.
Entre els premis que té aconseguits, cal destacar el Nacional d'Aquarel•la al 1975 i els primers Premis de la Diputació de Girona i el Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Obres seves figuren al Museu de l'Empordà de Figueres, a la pinacoteca de la Diputació de Girona, al Museu de Montblanc, al Museu Alegre de Sagrera de Terrassa i al Llegat "Francesc Galí" de Palamós, entre d'altres.
|
|
