Miquel CABANAS

ENCERTADA MOSTRA DE L'ART DE MIQUEL CABANAS EN EL SEU CENTENARI, per Josep M.Cadena

En aquest any 2016 que s'acompleix el centenari del naixement de Miquel Cabanas i Alibau (Barcelona, 1916 – Sant Cugat, 1995), la galeria Rusiñol, que dirigeixen Ignasi –fill del pintor– i la seva esposa Victòria–, ofereix una exposició d'homenatge a aquest notable artista, en el que constitueix una fina mostra d'elegància espiritual i un pertinent acte de justícia. Titulada El Sant Cugat de Miquel Cabanas, recull un seguit d'obres que l'autor plàstic, nascut al barceloní barri de Sants tot i que enterament integrat al municipi vallesà des dels sis anys d'edat, realitzà entre 1978 i 1994 captant l'ambient d'una població que, plenament arrelada a la seva història, seguia sent monumental i rural alhora, però que s'encaminava ja cap a un ampli procés de modernització per a adequar-se al gran creixement que estava experimentant Catalunya en l'últim quart del segle XX.

Miquel Cabanas estimà profundament Sant Cugat i sempre encertà a trobar amb el seu pinzell els colors del cel i dels núvols així com la finor de l'aire que amb agraïment respirava, i que inspiraven la seva poesia pictòrica i literària. A la vegada, en ocasions, no pogué evitar lamentar la celeritat amb que es produïen els canvis imposats pel progrés ciutadà en detriment del paisatge del camp.

L'artista fou poeta –Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Sant Cugat–, i són els seus versos, recollits a El llibre blau, passaport a l'eternitat (1995), els que millor ens expliquen com s'enfrontava a la tela de pintar nova, pel bastidor tensada, / ben preparada, / com terra llaurada i adobada / que espera la llavor, / la tela espera de tu, pintor, / la teva pinzellada de color. Ell pintà quan encara Sant Cugat era un poble pagès / adossat al voltant del Monestir. / (..) Quan les vinyes xamoses, mai descuidades / totes polides i arrenglades, / baixaven des de la serra de Collserola. I aleshores, com ara, el protagonista de la vila era el monestir, tresor artístic romànic i gòtic ajuntat, / obra mestra arquitectònica colossal, / magna i antiga herència d'un passat, / viu testimoni d'una afany humà, assolit / i excel·lentment format i aconseguit.

Miquel Cabanas, professor de pintura a l'Escola de Belles Arts de Sant Cugat i Mestre de Procediments Pictòrics de l'Escola Internacional de Pintura Mural Miquel Farré, s'implicà fortament en la vida social i cultural de la seva ciutat, el que motivà que el consistori el nomenés Santcugatenc de l'any en 1994 –hi ha un bust de l'artista, obra del seu fill Frederic Cabanas i Castells, al costat del monestir–. Fou un just reconeixement per a qui divulgà Sant Cugat a les seves pintures –les quals podem fruir gràcies a la present exposició–, una persona que amb ple dret escriví: Acomplerta és nostra missió: / (..) Ja bat tranquil, joiós, el nostre cor. / La nostra feina està acabada!...



LA FAMÍLIA
Miquel Cabanas Alibau va néixer a Barcelona, a Sants, el 10 de setembre de 1916, a la casa on vivien els avis i els pares. A l'edat, però, de sis anys es traslladà a Sant Cugat del Vallès.
Eren cinc germans, i ell era el més petit dels tres nois: Joan, mecànic i fotògraf; Francesc, pintor i escriptor –narrador i dramaturg; Matilde, professora de tall i confecció; Montserrat, entesa en fotografia i poetessa; i Miquel, pintor i poeta.
El seu pare, Frederic Cabanas i Serra, de Sallent, era un intel•ligent i enginyós mecànic inventor, director i encarregat d'una fàbrica tèxtil de llana. La seva mare, Rosa Alibau i Capdevila, de Sants, era planxadora i va ser una gran mare.

PRIMERS ESTUDIS

Als tretze anys, el 1929, entra d'aprenent al taller de pintura d'Antoni Petit Marsal, amb raó social a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, i als catorze anys participa en la Primera Exposició d'Art Local celebrada a Sant Cugat, que havia estat organitzada pels seus germans Joan i Francesc.
Assisteix durant tres cursos, del 1930 al 1933, a l'Escola de Mestres Pintors de Barcelona i obté durant tres anys seguits el Primer Premi de Decoració. Així mateix, guanya un concurs de cartells contra accidents, organitzat per la mateixa Escola i, el 1934, resulta guanyador del concurs de cartells Fira i Festes de Sant Cugat.

JOVENTUT

En aquests anys de joventut compagina la seva vocació artística amb la seva activitat a la Colla de Bastoners, la seva participació com a actor de teatre i la seva afecció al ciclisme: tots aquests aspectes són molt característics del clima cultural de la Catalunya renaixent, on la societat civil té una forta empenta en la recuperació de tots els aspectes de la tradició i la difusió de totes les noves formes de l'esport, des de les més populars (com ara el ciclisme) fins la introducció de l'automobilisme i l'aviació.

LA GUERRA

Del 1934 al 1936 és alumne de l'Acadèmia Baixas i de la Llotja de Barcelona, uns cursos que ha d'interrompre arran de l'esclat de la Guerra Civil. Lluita al costat de la República i es troba al front de Madrid, com alguns poemes testimonien. D'altres també ens expliquen que el 1939 se'n va a l'exili cap a França i és internat en els camps de refugiats de Saint-Cyprien.

RETORN A CASA

El 1942, entra d'oficial al taller de cartells i decoració de Joan Queralt Oliva, a Barcelona, i el 1943 s'estableix com a pintor decorador a Sant Cugat del Vallès, on esdevé amb el pas dels anys allò que se'n diu amb tot l'afecte una institució ciutadana, tant en la seva faceta professional d'empresari com en l'exercici de la seva vocació artística i literària.

ELS FILLS

El 1951 es casa amb Adelina Castells Fàbregas, una noia bonica, sensible, artista i camperola de cor. Tindran tres fills: Ignasi, pintor, delineant, i director de la galeria Sala Rusiñol, de Sant Cugat; Frederic, artista innat, selecte i genial, pintor i músic de vocació; i Maria Rosa, fundadora del jardí d'infància Mainada, del mateix Sant Cugat.

EL PROFESSOR

Col•labora en la fundació de l'agrupació Estudi d'Art, de la qual fou sots-president fins a la seva fusió amb Amics de Sant Cugat. El 1970 i durant molts anys exerceix de professor de pintura a l'Escola Municipal de Belles Arts de Sant Cugat del Vallès. Així mateix és significat mestre de taller, tècnic de procediments pictòrics de l'Escola Internacional de Pintura Mural Miquel Farré, de Sant Cugat, fins a la seva dissolució.

L'EMPRESARI-L'ARTISTA

Al llarg d'aquests anys, mentre Sant Cugat era un poble privilegiat, Miquel Cabanas fou significat empresari del seu taller de pintura i decoració: va pintar cuines, portes i parets, fàbriques, col•legis, edificis de tota mena, façanes, rètols, matrícules, quadres de bicicleta amb els filetejats d'abans... I sols en hores lliures pintava paisatges, bodegons, flors: la seva dèria i gran vocació. Seduït per l'afecció a la poesia, a estones escrivia versos de seqüències del seu entorn, que el seu cor noble i emotiu no podia eludir, ni el seu esperit àvid sempre de volar talment orenetes.

L'ACCIDENT CEREBRAL

Tot això fins l'any 1974. Quan estava pintant uns rètols fora del seu taller, va sofrir una embòlia cerebral. Va ser traslladat amb tota urgència a la Clínica Sant Josep de Barcelona. I aviat se li van paralitzar el braç i la cama esquerres. Va ser sotmès a una intervenció quirúrgica pel doctor Adolfo Ley pare, eminent cirurgià canari, i en va sortir miraculosament. Però amb algunes pegues, convertides en cròniques, als ulls, i malmesos l'equilibri i la visió real de l'espai. A partir d'aleshores es veu obligat a fer la vida de cada dia amb múltiples limitacions i entrebancs inevitables. I forçat a necessitar, ja per sempre, l'ajuda dels altres.

L'HERÈNCIA

A partir d'aquest fet ja mai més no va ser pintor de parets. Ell mateix parlava de la seva sort i explicava que, així, els seus dots heretats dels seus pares –d'enginy, d'artista, de sentiment– es van poder manifestar com no havia pogut fer-ho abans, lligat per les obligacions quotidianes de la feina. En tal situació, empès a idear una manera de realitzar-se amb nous i originals procediments adequats a les seves possibilitats, va poder continuar pintant quadres i escrivint versos.

LES EXPOSICIONS

L'any 1977 realitza la seva primera exposició individual i se li atorguen nombrosos premis. Entre les seves exposicions cal destacar la d'Homenatge que fou exhibida a la Sala Cultural de la Caja de Madrid de Barcelona, així com les celebrades a la Sala Rusiñol de Sant Cugat on l'any 1991 se li dedicà el I volum de la col•lecció Homenatges Rusiñol.

LA POESIA

En el camp literari obté, entre d'altres, la Primera Menció Honorífica als Jocs Florals de Barcelona del 1981 i a Sant Cugat del Vallès més d'un cop la Flor Natural, l'Englantina i la Viola, així com assolí el títol de Mestre en Gai Saber. L'any 1990 es publica el llibre Voliaina dotze tries de poemes, que va ser presentat a la Sala Rusiñol.

GRÀCIA I MIRACLE

Aquest és el seu lema. El resum i el qualificatiu que aplica indistintament a totes les coses sincerament bones i positives de la terra. Ara tot és essència. Tot llum, color i personalitat. Tothom està per ell i l'admira i l'estima. S'ha guanyat molts amics. I no té enemics. I compta amb l'estima sincera dels seus fills i dels seus néts meravellosos i esperançadors.

LA FALUGA I LA MARILYN

No es pot passar per alt, perquè ell així ho proclamava, que tenia tothora fidels al seu costat dues gossetes de pèl negre que s'han convertit fins i tot en personatges literaris i pictòrics. La Faluga, LaMarilyn, la filla, que era molt festosa, una pelleringa amb llargs bigotis i escabellada sempre, amb uns ullets intel•ligents i sensitius i trapella alhora. La companyia d'elles li era quasi imprescindible.

EL RECONEIXEMENT

Finalment, l'any 1994, la ciutat el guardona com Santcugatenc de l'any per la seva trajectòria humana i artística. Morí a Sant Cugat del Vallès, el dia 13 de maig del 1995. Aquell mateix any, es publicà El llibre blau. Passaport a l'eternitat. Un any desprès la Sala Rusiñol publica el llibre 10 anys de pintura de Francesc Galí i Zeneida Sardà, acompanyat d'una exposició que recull la pintura dels seus darrers deu anys. L'any 2005, tot commemorant el desè aniversari del seu traspàs la Sala Rusiñol organitza una Exposició-Homenatge.

Veure l'exposició del pintor(a): 12/2010 - MIQUEL CABANAS (1916-1995). CAL APROFITAR LA TRAVESSIA

Veure l'exposició del pintor(a): 12/2016 - EL SANT CUGAT DE MIQUEL CABANAS (Centenari 1916-2016)