El pintor Josep Verdaguer nasqué a Barcelona, el dia 11 de maig de 1923. En plena adolescència, i sense més normativa que la seva pròpia intuïció, recorria les proximitats de la Ciutat Comtal, tot pintant paisatges. Més tard ingressa a l'Acadèmia Tàrrega. Als disset anys, accedeix a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Rebrà lliçons d'il•lustres professors, com Amat, Puig Remdro, Muntaner, Labarta... A les aules es relaciona amb alumnes que acabaran triomfant com ell: Jaume Muxart, Carles Nadal, Cadena, etc.
Realitza la seva primera exposició a la Galeria Condal, al 1947. Aquesta va ésser tot un èxit: cap obra no va tornar al taller. Aquell triomf va animar Josep Verdaguer a realitzar el clàssic viatge de tot bon pintor català: el de París. Després d'un temps dedicant-se a l'ensenyament, va rebre el seu primer encàrrec mural. D'aquí li arribaran altres per a decorar les parets de moltes esglésies catalanes: la de Sant Andreu; l'ermita de la Salut, a Girona; l'Església de Queralt, entre altres.
Després d'aquella època, comencen els viatges a Suècia, Dinamarca, Holanda i Bèlgica, així com, a Uruguay, Argentina o Brasil. Pinta barris humils, ports de pescadors, zones suburbials, etc. Fa el mateix quan planta el seu cavallet a Madràs; als voltants del Sena, a París; a canals i ponts holandesos. Un paisatge i una societat que exigeixen, en el seu plantejament, les hores de llums baixes, quan surt i quan es pon el sol. També pinta escenes de la llar, amb la seva calor i intimitat, i bodegons amb elements simples.
És pintor de camp, partidari d'acudir a l'aire lliure. Els seus dibuixos, de ràpida execució i factura espontània, són la primera impressió. Té una gran sensibilitat per a enregistrar la sensació que li causa qualsevol motiu. La seva obra és la unió entre la realitat forània i el seu esperit interior. Consisteix en plasmar una naturalesa humana, urbana o rural simple, sense sofisticacions, amb un toc de melangia. És aquesta una obra, com va afirmar en el seu dia el crític Alberto del Castillo, on apareixen les coses i els homes mirats amb amor i tendresa.
Bibliografia:
"Josep Verdaguer", de Mª Àngels Ferrer; "Verdaguer", de Rafael Manzano; "J. Verdaguer", de Joan Iriarte i Josep Mª Cadena; "Mestres de la pintura i escultura catalanes", de José Mª Martín de Retana; "Reculls de J. Verdaguer", de J. Verdaguer.